La poesia feta dansa amb Àngels Margarit


soloporplacermudances

Solo por placer
Dissabte, 21 de març del 2009 / 21:00 hores
Entrada sense numerar / 5 euros
Venda anticipada: Servicam i a la taquilla del Gran Teatre.
A la taquilla de L’Escorxador, una hora abans del inici de la funció.

chapa1

Si alguna cosa caracteritza Àngels Margarit és la seua concepció de la dansa com un llenguatge immaterial que s’esvaeix en el mateix acte però que roman en l’aire i en la retina de l’espectador. El moviment i l’energia són les eines amb què es construeix un discurs perenne, amb el qual s’embasta la idea que, tenint cos i forma, manca de matèria. La dansa es dóna i es rep en un diàleg dibuixat en l’aire. En paraules d’Àngels Margarit: “La dansa es fa amb el cos però no té cos, no té matèria, és lleugera, fràgil, es desfà com l’aire, com el fum, com el temps”.

“Qualsevol propietari d’un gat dirà amb raó que els gats viuen a les cases molt millor que els homes. Fins i tot als espais més horriblement quadrats saben trobar els racons propicis”. (Petit pensament plàcid número 1, de Georges Perec).

Aquest text és el que origina Solo por placer, una reflexió que contraposa el dolor de crear amb el plaer de ballar, una expressió de la dicotomia existent entre pensament i emoció i que abans o després experimenta qualsevol creador. Un espectacle ideat per a espais menuts on la proximitat i la comunicació són eines necessàries. L’espectacle s’acompanya de les videocreacions de Dionís Escorsa que podeu veure ací.

El treball d’Àngels Margarit es fonamenta en una sèrie d’experiències tendents a analitzar les qualitats i realitats de la dansa com a element evocador d’allò que no està i per a això en els seus treballs se centra en diversos pilars:

Entorns que comuniquen: espais narratius per ells mateixos, ja siguen escenaris naturals o escenografies buides per a aprofitar-ne els elements i conjugar-los amb la dansa. Solo por placer és una mostra més d’aquest interès a omplir el buit i d’explorar escenaris no tradicionals, però la seua coreografia El mar és la més representativa en aquest sentit.

Protagonisme del buit com element en si, amb identitat pròpia i amb la capacitat de transmetre gran quantitat d’emocions malgrat no ser i, en aquest sentit, el joc ambigu entre espais i intèrprets l’ha duta a combinar espais tradicionals i no tradicionals amb intèrprets professionals i no professionals.

Propostes multidisciplinàries que abracen totes les arts i, en aquest sentit, Solo por placer és una reflexió amb música i videoart que, partint d’una peça literària, analitza l’escriptura, el llenguatge i la reflexió. El títol, de doble lectura, fa referència a la solitud del creador, a les dificultats a què s’enfronta, al plaer de la creació i a la característica de la peça, una intèrpret que entaula un diàleg amb el seu cos, amb l’espai i amb l’espectador.

También pots llegir:

  • Entrevista a Àngels Margarit en Nación (22 de juliol del 2008).

llegir-en-castella

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: