Jorge Pardo i Artomàtico: jazz, electrònica i flamenc


artomatico2blog

Artomático + Artista invitat: Jorge Pardo
Dissabte, 4 d’abril del 2009 / 21:30 hores

Entrada sense numerar / 5 euros
Venda anticipada: Servicam i a la taquilla del Gran Teatre.
A la taquilla de L’Escorxador, una hora abans del començament del concert.

Tot tipus d’influències es materialitzaràn a L’Escorxador amb la fusió de la música electrònica d’Artomático, el projecte de Daniel Muñoz que, després de diversos anys d’investigació, trau a la llum un innovador projecte que conjuga el flamenc amb l’avantguarda musical. Amb sons basats en el ritme del gènere i sons històrics transformats, l’escenari és un marc en el qual la improvisació es converteix en un ingredient més de la barreja.

El so electrònic es converteix en el context necessari perquè es desenvolupe el flamenc, i en les sessions en directe les improvisacions es realitzen partint del compàs però fora de les estructures tradicionals. Jorge Pardo serà la llegenda que il•lustrarà aquesta posada en escena aportant el jazz, i estarà acompanyat per la formació d’Artomático: Nacho Arimany (percussions), Rafael Estévez y Nani Paños (ball), y José Manuel León (guitarra).

Un conjunt suggeridor, estimulant i que suposarà un punt d’inflexió tant per als amants del gènere com per als qui desitgen iniciar-se i conéixer les possibilitats del flamenc, de l’electrònica i del jazz que ens porta Jorge Pardo .

Jorge Pardo és un treballador incansable de la música i són molts els que l’han acompanyat en la seua llarga trajectòria. Per citar-ne alguns, Jorge Pardo ha col·laborat amb Tete Montoliu, Pedro Ruy-Blas, Carles Benavent, Paco de Lucía, Camarón de la Isla, Santiago Auserón o Chick Corea, i els seus discos es compten per desenes.

En els seus inicis, la guitarra era l’instrument majoritari i va decidir provar unes altres opcions. Vocacional, independent i creatiu, encara que conscient de la importància de les coses tradicionals, va iniciar un aprenentatge radicat en la llibertat, en l’experimentació i en el mestissatge. La seua curiositat constant l’ha fet iniciar-se en multitud d’estils i, entre ells, un en el qual s’ha convertit en referent internacional: la flauta i el saxo aplicats a la fusió del jazz amb el flamenc.

De tota la seva experiència assenyala tres pilars bàsics: Dolores, la formació musical fundada per Pedro Ruy-Blas i amb la qual encara col•labora; el seu treball amb Camarón, i el seu desenvolupament professional al costat de Paco de Lucía. I, tot i que la dualitat de flamenc i del jazz és la que té més pes en la seua trajectòria, no renega d’unes altres influències que accepta amb calidesa, des de la música clàssica fins a la música brasilera, per exemple. Tota una trajectòria posada a l’abast d’Artomático.

També pots llegir:

llegir-en-castella

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: