Vestit de novembre, gris i temprança
DISCULPEN LAS MOLESTIAS, PÁGINA EN PROCESO DE ACTUALIZACIÓN
PARA CUALQUIER TIPO DE CONSULTA PÓNGASE EN CONTACTO CON NOSOTROS:
TLF. 96 665 82 30
EMAIL. info@centrelescorxador.com
Antonio Agulló
Pensamiento Plástico
Del 18 de juny al 26 de juliol del 2009
Sala Lanart
Horari
Dilluns a divendres
Matins de 10.00 a 13.00 h
Vesprades de 19.00 a 00.00 h*
Entrada lliure
Antonio, amb aqueix semblant seré i amenaçador, com un pare llegint unes males notes, és un dels pintors que més m’agraden del panorama nacional. És difícil parlar d’una cosa que t’agrada molt sense semblar un xiquet de cinc anys, però l’ocasió ho mereix.
Quan utilitzem la paraula «gris» pensem sempre en alguna cosa trista, mediocre, quasi totes les accepcions que es donen d’aquest color són pejoratives, no sé per què, però així és… per descomptat, no és la definició més encertada del diccio- nari. Aneu, aneu a comprovar-ho.
Aquest resumir la paleta fins a l’extrem de ser capaç de can- tar les quaranta amb el set i la sota, no és fàcil; renunciar a les textures, a la pinzellada, als efectes plàstics, suposa un exercici d’estoïcisme molt, però que molt difícil; simplificar els temes fins a portar-los quasi quasi a l’abstracció, més del mateix. I aquelles composicions seues, retorçudes per com són de simples, no fan més que tirar més llenya al foc.
Mira que és rar el xaval!!! Per què algú es fa el camí tan difícil? És fàcil: Antonio està enamorat de la pintura, però enamorat com un col·legial!!!
L’estima, perquè li agrada sense adorns, sense vestidures ca- res, sense maquillar, l’estima segons s’alça als matins, llegan- yosa i desorientada. I li és fidel. No se li ocorreria anar-se’n amb una altra de més sensacional o divertida o amb més di- ners. I ella li correspon, tots sabem que una pintura tan «sen- zilla» només pot ser d’Antonio, veure’l pintar és com veure una parella d’ancians besar-se en el banc d’un parc.
I no penseu que és un amor tebi, pintat en grisos per falta de passió, sabeu què és el més bonic del gris? Que magnifica els altres colors, els fa grans, significatius, especials, encara que siga un punyeter blau ultramar!!! És abnegat, generós, com- plidor… és una rosella que creix en el ciment (que, per cert, també és gris), és un color digne d’Antonio.
Potser, és per això que la seua pintura “toca” aquesta petaca que portem tots al pit, meitat sang i meitat amor… potser, és per això que Antonio se n’ix del que s’ha establert, d’aquell immens ramat que és la pintura figurativa de hui; potser, és per això… potser, és «l’ovella grisa».
Us demane perdó per la simplicitat del meu llenguatge, però parlar de la pintura d’Antonio amb xarrameca tècnica i inintel·ligible és com posar-li randes a uns pantalons de pana…
Coque Bayón
* Els dies sense espectacle a la terrassa, l’exposició s’obrirà de 18.00 a 21.00 h
